Es la única manera de acceder a vivir en un entorno consolidado, con memoria, articulado. Es la posibilidad de ubicarse en una realidad social más amplia, con un carácter ya formado y activo. La arquitectura se construye rápido pero necesita mucho tiempo para consolidarse y verificarse. La rehabilitación es un valor vital seguro.

Cómo promotor:

Location, location, location. Un objeto arquitectónico en serie, un edificio, se puede hacer en cualquier sitio. Lo que no se puede hacer es el lugar. El lugar es un valor seguro porque es un bien escaso. Lugar viejo es igual a lugar intenso. Si consigue actualizarse dentro de lo razonable a los requerimientos funcionales que plantea cada época, el centro siempre será el centro y tiene un valor incanjeable, la memoria y la calidad arquitectónica sostenida por la criba implacable del tiempo.

Como arquitecto:

Rehabilitar requiere la misma energía creativa que la obra nueva. La diferencia es que en la rehabilitación no puedes hacer la trampa de pensar que no tienes condicionantes. Rehabilitar es un reto material que no puede dejar de tener presente el tiempo.

Web AV62 Arquitectos

Perfil de AV62 Arquitectos

Programa de la sesión Rehabilitación y Mantenimiento de Edificios, Pisos y Locales

S’ha partit de la voluntat de recuperar l’estructura original de l’edificació, enderrocant tots aquells elements afegits al llarg del temps, que havien desvirtuat la seva configuració.

El conjunt de les tres finques es tracta com una unitat amb un accés únic a través del pati principal que conté l’escala gòtica.

Els habitatges proposats, un total de dinou, són de planta lliure. Després d’eliminar tots els envans i tancaments i deixar les naus diàfanes, s’ha evitat esmicolar-les de nou a l’hora distribuir les habitatges, per això els nuclis que incorporen els banys i cuines es disposen com a elements que ordenen les diverses dependències. S’ha aconseguit preservar la qualitat espaial de les naus existents i crear un nou ordre de relacions entre els volums blancs i les antigues parets de pedra.

Els elements de nova construcció no intenten emular els existents, sinó que s’ha buscat materials que dialoguin els emprats originalment. S’ha utilitzat formigó vist, acer corten  i altres que donen un contrapunt a la textura de pedra com el vidre i l’alumini.

Perfil de Ricard Mercadé i Rogel.

Programa jornada Rehabilitació, renovació i manteniment, una oportunitat enmig de la crisi.

Se propone la cubrición de los patio existentes, uniendo las tres H formalizando un único edificio, mediante unos invernaderos-umbráculos modulares extraídos del mundo agrícola industrializado y generar un espacio térmico que permita, juntamente con otras estrategias bioclimáticas, aprovechar los recursos naturales de una forma eficiente.

Blog Equip Arquitectura Pich-Aguilera

Perfil de Equip Arquitectura Pich-Aguilera.

Programa de la sesión Rehabilitación y Mantenimiento de Edificios, Pisos y Locales

Perfil de Lluis Comerón i Graupera.
Programa jornada Rehabilitació, renovació i manteniment, una oportunitat enmig de la crisi

Estic convençut de la imminent aprovació del decret sobre la inspecció tècnica dels edificis (ITE) que en aquesta conferència el considero com  a ja aprovat.

La ITE és pels edificis el que la ITV és pels vehicles a motor.

La ITE consisteix en un informe d’inspecció visual redactat per un tècnic competent contractat lliurement per la propietat, visat pel col·legi professional que s’ha d’entregar a l’administració perquè aquesta determini, mitjançant el corresponen certificat d’aptitud, si un edifici és apte o no per ser usat.

La ITE està implantada a l’Ajuntament de Madrid des del any 2000, i estan obligats a passar la primera inspecció d’ITE els edificis amb més de 20 anys d’antiguitat i després cada 10 anys.

València obliga la primera inspecció als edificis amb una antiguitat de 50 anys i després cada 5 anys.

També la tenen implantada A Corunya, Màlaga, Saragossà, etc.

Hi ha ajuntaments que tenen un barem d’honoraris establert, 40€/habitatge ó amb un mínim de 28€ cada 200 m2 .

Fora de Catalunya ja existeixen empreses especialitzades amb la realització d’ ITE’s, i ja hi ha universitats i escoles tècniques que donen cursos d’ ITE’s.

Des de 480€, la universitat de A Corunya dóna un màster de 60 h. A l’escola d’arquitectura Sevilla per 5.091€ 500h. I la UPC de Barcelona anuncia un mester que inclou ITE per  3.360€.

El col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona ja es prepara per a la ITE des de fa 6 anys.

L’ordenança de l’ajuntament de Madrid sobre la ITE inclou com a mínim el següent contingut:

• Ø Estat general de l’estructura i fonamentació
• Ø Estat general de les façanes interiors, exteriors i mitgeres de l’edifici, en especial els elements que puguin representar perill per a la via pública com ampits de terrassa, plaques decoratives, etc.
• Ø Patologies que poden afectar a la integritat de l’edifici com fissures, humitats, etc.
• Ø Estat general de cobertes i terrats.
• Ø Estat general de la xarxa de fontaneria i sanejament.

No entro en la responsabilitat del tècnic que de forma visual hagi d’informar sobre la fonamentació o la xarxa de claveguerams ja que és un tema que ens portaria a grans discussions.

Segons les dades que tinc, a Madrid, on no tots els propietaris estan complint amb la normativa, el 45% de les ITE’s realitzades són no conforme.

Com evidentment us en adoneu amb aquest decret apareixen dos importants nínxols de treball:

• Les pròpies inspeccions dels edificis
• I les reparacions ha realitzar per aconseguir la qualificació conforme.

Però hi ha uns altres nínxol tant o més important que els dos anteriors:

• La necessitat que tenen els propietaris en portar a terme inversions pel manteniment dels edificis

I això només es pot fer si prèviament hi ha un projecte de manteniment, una gestió i un seguiment de l’esmentat manteniment. El projecte i el seguiment l’ha de fer un tècnic qualificat i independent; i la gestió, és a dir, les reunions amb la propietat, la concessió dels permisos, i les subvencions, o sigui, el Project Management, el poden realitzar els administradors però també  els arquitectes, que ja saben gestionar obres. Segurament es tenen que reciclar en administradors de finques.

Ja hi ha arquitectes que es dediquen a gestionar el manteniment d’edificis, bàsicament a empreses o propietats amb gran patrimoni, ara el que interessa és gestionar el patrimoni de comunitats de propietaris. No s’escapa que és un tema difícil.

2n la necessitat de la propietat d’invertir en el manteniment preventiu

Tothom troba lògic que el nostre cotxe, el segon objecte del nostre patrimoni de més valor, necessiti un manteniment. No fa molt, els cotxes necessitaven un manteniment cada 2.500 km, després va ser cada 5.000, 7.500 i els cotxes nous tenen manteniment de 15.000 km o una vegada a l’any. Això ho trobem normal i complim aquest consell, no obligació, amb normalitat. Es curiós però els concessionaris de cotxes diuen que quan més alt és el nivell cultural del client més es compleix aquest consell.

El bé de més valor que nosaltres posseïm l’habitatge, bloc d’habitatges o d’oficines per a un inversor o un edifici públic per l’Administració, resulta que no té cap manteniment. L’únic que té són reparacions quan alguna cosa no funciona, és a dir, que fem manteniment corrector quan alguna cosa s’ha espatllat definitivament o comporta algun perill evident. Aquesta falta de manteniment escurça en gran manera la vida dels edificis i eleva els costos de les reparacions o manteniment corrector, fent-les, a vegades, inviables, i d’altres baixant la qualitat de la intervenció a límits grotescs que obliguen a nous manteniments correctors en poc temps i que  degradan el valor de la finca.

En aquests casos és d’aplicació la llei de site que l’altre dia em va ensenyar en Carlos Pérez:

“El que en principi té un cost de 5, costa 25 quan comença a degradar-se i té un cost de 125 quan s’ha de canviar.”

Quants de nosaltres hem vist el que van ser magnífics vestíbuls de cases de l’eixample de Barcelona que les obres de noves conduccions de gas o electricitat, ampliació de comptadors, canvis de les portes d’entrada,…  al ajustar per adaptar-se a les noves ordenances o normes, han desvalorat no només la finca sinó també la bellesa del vestíbul.

Per una altra part, moltes vegades canviem de cotxe perquè els nous cotxes són més segurs, tenen airbag, abs, … No perquè el cotxe que tenim estigui amortitzat sinó perquè el nou cotxe representa una millor qualitat de vida en tots els aspectes. El mateix succeeix amb l’ordinador o amb la TV.

Però amb els nostres edificis això no ho fem.

No canviem d’habitatge perquè està situat “en el nostre lloc”, és a dir, en el nostre barri, en el nostre poble, en el lloc que apreciem. Però no ens plantegem introduir cap canvi que millori la nostra qualitat de vida o el nostre confort. Quasi ningú es planteja canviar la caldera cada 10 anys o millorar l’aïllament, o millorar l’ascensor o augmentar la seguretat de les instal·lacions, etc … Com a molt al cap de 20 anys es planteja millorar l’enrajolat de la cuina o del bany. No ens plantegem introduir cap de les millores que han aparegut des de que comprem l’habitatge fins avui, per millorar la qualitat de vida de l’espai que passem la major part de la nostra vida. A més el nostre edifici es va depreciant cada any com a mínim l’1% i quan el volem vendre resulta que, com a mínim, val un 20% menys que un pis nou. I per a súmmum amb el nou CTE, els arquitectes posem data de caducitat a l’edifici, quan calculem l’estructura diem quant preveiem  que durarà, en general 50 anys, és a dir, poc més del que tarda a pagar-se una hipoteca.

Totes aquestes reflexions realitzades vola ploma, si poguéssim desenvolupar-ho més ens portaria a la convicció que els nostres edificis han de tenir “un pla de manteniment preventiu” no parlo de rehabilitar o  “manteniment corrector”, això s’ha de fer quan l’edifici no s’ha mantingut, i rehabilitar és molt més car que mantenir.

I aquest “pla de manteniment preventiu” ha d’anar en dues direccions:

1a. En el manteniment i conservació dels elements de l’edifici.

2a. En la introducció  de les millores que les noves tecnologies van introduint.

3er. En la introduccion de les noves normatives (sempre que sigui possible)

Els hotelers, en general, tenen molt clar que han de tenir un pla de manteniment preventiu i aquest pla pot consta d’una revisió setmanal, per exemples revisar i canviar les aixetes, a una revisió de la decoració de les habitacions cada deu anys.

Els propietaris d’edificis d’oficines, en general, diria que no tenen pla de manteniment i succeeix que llogues una oficina amb unes característiques determinades d’imatge, instal·lacions, etc. I quant t’adones d’aquesta imatge que tu volies donar de la teva empresa és un desastre perquè no s’ha pintat l’escala, l’ascensor és obsolet, etc… I mentre falten oficines, el propietari no s’assabenta, però quant sobren el propietari té un problema, bàsicament per no fer un correcte manteniment preventiu.

Una cosa similar passa amb els edificis d’habitatges de lloguer d’un sol propietari.

Adquireix una major complexitat en els edificis de comunitat de propietaris.

En general veus com es van degradant els edificis fins que passats molts anys, quant la necessitat de fer obres és evident per a tots, es porten a terme obres, en aquest cas de rehabilitació que, per a la seva envergadura, són molt cares i implica moltes dificultats de gestió per als copropietaris. I un cop portades a terme aquestes obres, com dic d’elevat cost, l’edifici segueix sense complir les darreres normatives del que sigui, de seguretat, d’accessibilitat, d’evacuació de fums, etc. I curiosament el que exigeixes per al teu cotxe no ho exigeixes pel teu habitatge. I el teu bé més preciat es va degradant poc a poc.

És obvi que la introducció de plans de manteniment preventiu en els edificis exigeix un canvi cultural, però la necessitat de passar les ITE’s farà que aquest canvi cultural es produeixi ràpidament.

Quan a una comunitat de propietaris després de passar una ITE se li comuniqui que ha de reparar tota la façana perquè, posem per cas, es desprenen els aplacats de façana i que si no ho fa tindrà una multa i que en deu anys haurà de passar una inspecció igual, de seguida entendrà que no ha de fer uns treballs per sortir del pas, sinó que haurà de garantir que quant tornin a realitzar la inspecció no resulti tant complicat ni tan car complir el decret. A aquest canvi de mentalitat hauran d’ajudar evidentment les administracions i els col·legis professionals.

Les empreses de rehabilitació d’edificis que apliquen plans de manteniment preventiu a deu anys a edificis rehabilitats consideren que els costos de manteniment en aquest període es redueixen un 20-30% però no només es redueixen els costos de manteniment, sinó que l’edifici manté o incrementa el seu valor per les millores que s’hi van introduint.

No vull ser alarmista, però que passarà, per exemple, amb els edificis d’apartaments que s’han portat a terme amb una qualitat més que dubtosa a la costa catalana aprofitant algun boom immobiliari. Si no es plantegen un pla de manteniment preventiu al llarg de 10 anys no només ningú s’atrevirà a donar un informe favorable de que l’edifici és apte per ser usat, sinó que el elevat cost de la rehabilitació no podrà se assumit per els propietaris i el edifici haurà perdut tot valor pel seu estat físic i perquè la qualitat de vida que s’exigirà als apartaments no la podrà complir.

3r exemple de manteniment

Voldria explicar un pla de manteniment que va portar a terme l’empresa natursystem a un edifici plurifamiliar.

Explico aquest cas d’aquesta empresa perquè és la única que he pogut trobar que realitza projectes i contractes amb 10 anys de manteniment preventiu que des del meu punt de vista redueixen futures patologies i els seus costos de correcció.

En aquest cas es refereix a la situació de la façana, però s’hagués pogut incloure les instal·lacions i altres millores com la introducció de millores per aconseguir estalvi energètic, o preinstal·lació d’aire condicionat per evitar a la façana els aparells d’evaporació, etc…

L’avantatge d’un pla d’aquestes característiques és que els costos estan planificats a termini de 10 anys i la part dels costos anuals es poden incorporar al pressupost anual ordinari de la comunitat i fins i tot preveure sistemes de finançament per permetre millores sense grans costos puntuals.

Per a la realització d’aquests programes és obvi que necessitem que els propietaris canviïn de mentalitat, però crec que també és necessari que els administradors de finques canviïn de mentalitat i siguin agents actius en el manteniment dels edificis. Aquí em perdonaran els administradors de finques, els meus coneixements sobre el seu mon és el poc que m’ha donat les relacions en l’execució d’edificis d’habitatges. A partir d’ara els administradors hauran, no només administrar els comptes dels ingressos dels copropietaris i les despeses ordinàries (impostos, neteja, subministraments, …) Sinó que ha de ser un administrador actiu i preveure les despeses de manteniment que fins ara es consideren extraordinaris i ja s’han de considerar ordinàries (el pla de manteniment preventiu).

Abans, arreglar l’ascensor era una despesa extraordinària, ara és una despesa de manteniment ordinari, això s’ha assumit sense cap problema. Ara les despeses de manteniment preventiu seran despeses ordinàries.

Òbviament en el pressupost de despeses haurà d’incloure les majors despeses de gestió (gestió de permisos, subvencions, petició de pressupostos, gestió d’obres, etc.) I les despeses dels tècnics que hauran d’intervenir. És cert, les despeses mensuals de comunitat s’incrementaran però considerats al termini de 10 anys seran més baixos, s’hauran evitat patologies greus i s’haurà millorat sensiblement la qualitat de l’edifici. I tot això s’haurà fet amb un cost mensual assumible sense costos puntuals desorbitats.

El primer pas per a la realització d’un pla de manteniment preventiu és la realització d’una auditoria de l’estat de l’edifici que detecti i classifiqui les patologies existents i defineix les accions correctores. A continuació s’ha de realitzar el projecte de manteniment. Aquest projecte ha d’incloure la documentació tècnica, econòmica i jurídica que permeti definir les intervencions durant el període de manteniment posterior, incloent fotografies, esquemes d’execució, argumentacions tècniques, planning anual, quinquennal i decennal de l’obra, permisos necessaris, possibles subvencions, estudis de seguretat i salut, és a dir, un projecte específic per un pla de manteniment preventiu decennal. Una vegada realitzat el projecte pot demanar-se a les empreses pressupost “claus en mà” que facilitarà la gestió. Aquest pressupost a deu anys tindrà una periodicitat mensual. Com ràpidament s’intueix la dedicació de l’administrador i dels tècnics en aquest projecte no serà petita.

Exemple cedit per natursystem

Diap. 16-26

Supòsit de gestió

Crec que a aquestes alçades a ningú no se li escapa que aquest decret és una oportunitat per a la professió.

En primer lloc perquè té una dimensió social important: si ho sabem fer, l’arquitecte pot recuperar el prestigi tècnic que sempre va tenir.

Segon, s’obren diversos camps professionals per al arquitecte: ITE’s, projecte i direcció de les reparacions per aconseguir “el conforme”, programa de manteniment preventiu, administració de finques o col·laboració amb les esmentades administracions, especialitzacions en reparacions complexes …

Tercer, és un nou producte a oferir en una empresa d’arquitectura amb el possible avantatge de temps més curts de realització del projecte el que ajudarà al flux de caixa de l’estudi o de l’empresa.

Quart, el volum de treball possible és important. Recordar les baralles per mantenir la concessió de les ITV i encara que suposo que hi ha més cotxes que edificis, les inspeccions d’edificis tenen un cost molt superior.

Resumint, i en veu baixa per a que ningú s’assabenti: aquest decret és una bona noticia per al col·lectiu d’arquitectes per a l’activitat professional que crea i, perquè no dir-ho, el negoci que al voltant de les ITE’s es crea.

Aquest darrer punt fa preveure que altres professions estiguin molt interessades en el tema. Ja us he comentat que hi ha col·legis que fa sis anys que s’estan preparant.

Com tresorer del Coac crec que els als col·legiats per no deixar escapar aquesta oportunitat i el col·legi els ha d’ajudar con no pot ser d’altre manera. Com ho farà el Coac serà objecte d’un altre foro.

Gràcies per la seva atenció.

Perfil de Josep Maria Gutierrez Noguera.

Programa jornada Rehabilitació, renovació i manteniment, un oportunitat enmig de la crisi.

CONSTA,  és un registre d’empreses impulsat pel Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques i la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, gestionat per Applus+, amb el recolzament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (mesura 132 del Pacte Nacional de l’Habitatge), que té per objectiu donar visibilitat a aquelles empreses i professionals que fan una aposta clara i decidida per valors com la formació i fidelització del seu personal, la prevenció de riscos o l’atenció diligent de tot tipus de queixa o reclamació duta a terme pel client. Així, per a les empreses inscrites, CONSTA esdevé un segell de qualitat.

El titular del registre CONSTA és la Fundació Privada per l’Ordenació del Sector de la Construcció de Catalunya  institució sense afany de lucre, integrada per les entitats impulsores de la iniciativa, que agrupa a totes aquelles empreses dedicades a la construcció, reforma, manteniment i rehabilitació d’habitatges a Catalunya, que tenen en comú la voluntat d’ésser reconegudes en el mercat per fer bé la seva feina i assumir les seves responsabilitats en matèria tècnica, civil, fiscal i laboral. És a dir, per la seva professionalitat.

Perfil de Josep Gassiot i Matas

Programa jornada Rehabilitació, renovació i manteniment, un oportunitat enmig de la crisi

OBJECTIUS:

–     Evitar situacions de risc.

–     Identificar i quantificar les patologies existents.

–     Proporcionar informació als usuaris que els permeti orientar i prioritzar les seves actuacions.

–     Fomentar la cultura del manteniment.

–     Facilitar informació a l’Administració sobre la situació real del parc construït a fi de poder orientar les polítiques de rehabilitació.

Aquest control l’haurà de dur a terme un tècnic competent que a través d’una inspecció ocular descriurà les característiques generals de l’edifici, les deficiències detectades, la qualificació de les mateixes i el termini per esmenar-les.

A la vista d’aquest informe l’Administració, mitjançant el certificat d’aptitud qualificarà l’estat de conservació de l’edifici.

Perfil de Carles Salvador López.

Programa jornada Rehabilitació, renovació i manteniment, un oportunitat enmig de la crisi

Arquitecto ETSA Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya UPC, 1994

Colaboración en despacho de Josep Llinás.

Profesor en la Escuela de Diseño EINA. Master en diseño interior.

Profesor en la E.A.S.D ( Escuela de Arte y Superior de Diseño de Murcia) Master ‘Arquitectura y Comunicación’

Profesor en el postgrado de EINA/UAB ‘Espacios híbridos. Arquitecturas narrativas.’

Profesor de Proyectos en la  UIC (Universidad Internacional de Catalunya)

Profesor del Master en Museos y Espacios Efímeros. ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona)

VICTORIA GARRIGA ARIÑO (Barcelona 18-7-1969)

Arquitecta ETSA Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya UPC, 1995

Colaboración en despacho de Enric Miralles.

Profesora  de Arquitectura de interiores y proyectos interdisciplinares en la escuela de diseño Eina de Barcelona desde el 2000.

Profesora de los cursos de master de la ETSAB: ARQUITECTURA, ARTE Y ESPACIO EFÍMERO

Conferencias en distintas escuelas e instituciones sobre Interiorismo Comercial y Montajes Expositivos

Profesora de proyectos en la UIC. ( Universidad Internacional de Cataluña).

Directora de postgrado d’EINA/UAB_’Espacios Híbridos. Arquitecturas narrativas’ desde 2007

Profesora postgrado ETSAB ‘Habitar la casa. Una aproximación interdisciplinar al conocimiento del espacio doméstico’ desde 2006

Master en Museos y Espacios Efímeros 2006 ETSAB(Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona)

Conferencia ‘La casa o el espacio entrañable’ en la Escuela Elisava (Barcelona

Conferencia ‘Arquitectura y Literatura’ en la UAB (Universitat Autónoma de Barcelona). Marzo 2007.

Conferencia ‘La casa palacio-la casa casa’’ ETSAB. Mayo 2008.

Conferencia ‘Espacios Efímeros. Obra propia’ en la IED (Institute of European Design) Barcelona.

Conferencia ‘¿Qué es  Arquitectura?: Lina Bo Bardi y la arquitectura es un juego adulto. ETSAB Marzo 2009

Conferencia ‘Montajes Efímeros. Obra propia’ IED. Junio 2009.

Video ‘¿Qué es  Arquitectura?: Lina Bo Bardi y la arquitectura es como un juego’. Nave Ivanow. Julio 2009.

Conferencia Col.lapso ‘De arquitectura y monumentos’ UIC Enero 2009

OBRA SELECCIONADA (EDIFICACIÓN. – REHABILITACIÓN – DISEÑO DE INTERIORES)

Vivienda Unifamiliar St.Lluís / Biniparell, Menorca .

Reforma Vivienda de pisos en Vilafranca del Penedès. 2005

Biblioteca Central de Sant Boi de Llobregat. Parque de la Muntanyeta de Sant Boi. 2005

Centro de la Prehistoria Tito Bustillo, Ribadesella, Asturias (en construcción)

Rehabilitación. Centro de interpretación urbana . Burgos (proyecto)

Museo Arqueológico  de Cerdanyola. 2008

Reforma Masia en Collbató (en construcción)

Jardín de Infancia – Sant Boi de Llobregat. 2008

Reforma Vivienda Unifamiliar en Valeta d’Arquer, Barcelona. 2006

Reforma Vivienda Plurifamiliar en Gran Via 22, Bilbao. 2008

Vivienda Unifamiliar en Monteberriaga, Bilbao.(en construcción)

Reforma Oficinas  del Grupo Godia  en Plaza Francesc Macià (P18 Edificio Godó). Barcelona. 2007

Hotel rural y tratamiento paisajístico del entorno en Sabero, Leon (en construcción)

Rehabilitación de edificio plurifamiliar en centro histórico de Albacete (en construcción)

Jardín de infancia –Cerdanyola Del  Vallès  (en construcción)

Proyecto de 22 Viviendas en Ventades, Burgos (en construcción)

Biblioteca de Sant Pol de Mar (en construcción)

Museo Cristobal Balenciaga en Getaria, Gipuzkoa (en construcción)

CONCURSOS SELECCIONADOS Y PREMIOS

2000 Exposición André Ricard. Fundación Miró. Premios FAD 2000. Obra seleccionada.

2001 Agencia de Viajes Bilbao Express. Premios FAD 2001.  Obra seleccionada.

2001 Taller del Bulli (Ferran Adriá). Premios FAD 2001. Obra seleccionada.

2001 Exposición Alimentos Sagrados. Primer premio de la Asociación Críticos de Arte de Catalunya.

2002 Scottish Trial. Premios FAD 2002. Obra seleccionada.

2002 Concurso 6 Exposiciones en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia . Primer premio.

2002 Exposición TOROS. Imagen y culto en el Mediterráneo antiguo. Premios FAD 2003. Obra seleccionada.

2003 Restaurante OVNI. Premios FAD 2003. Obra finalista.

2004 Exposición Miguel Milá. Premios FAD 2004. Obra seleccionada.

2004 Equipo seleccionado por el COAC para la realización de diversas exposiciones 2005-2006. Seleccionados

2005 Biblioteca de St Boi de Llobregat. Finalista Triennal d’Arquitectura del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf.

2006 Biblioteca de St Boi de Llobregat. Obra Seleccionada ‘Premio a la innovación en la construcción’

Premios  Catalunya Construcción  2004/2005/2006 (CAATB).

2006   Exposición Toros Obra seleccionada para ser expuesta en la exposición

SCENOGRAPHIES D’ARCHITECTES.115  expositions européennes mises en scène par des architectes. Museografía: Dominique Perrault.  Pavillon de l’Arsenal (Paris) de 07 Julio 2006 hasta 22 octubre de 2006.  (Itinerante por Europa a partir de final 2006)

2008 Reforma vivienda ensanche Barcelona . Premios FAD 2008. Obra finalista.

2009 Reforma vivienda ensanche Barcelona . Premios Vivir con Madera . Primer Premio.

2006 Reforma vivienda ensanche Barcelona . Premios Saloni. Premio Arquitectura Interior

2010 Concurso Internacional restringido Urbanización y Diseño de los equipamientos alrededor del Santuario de Kadhimiya en Bagdad (Irak)

Web AV62 Arquitectos

AV62 Arquitectos en la jornada Rehabilitación y Mantenimiento de Edificios, Pisos y Locales

Programa de la sesión Rehabilitación y Mantenimiento de Edificios, Pisos y Locales

Arquitecte per l’ E.T.S.A.B

A l’any 1984 s’integra al despatx Viaplana / Piñón com arquitecte col·laborador.

Any 1990 es crea el despatx Viaplana/Piñón/Mercadé, fins a l’any 1997 obtenint diversos premis i reconeixements:

Premi FAD per a la rehabilitació de la Casa de la Caritat CCCB, premi ciutat de Barcelona i finalistes al FAD en diverses ocasions, finalistes a la Bienal, etc…

Des de l’any 2001 és responsable de l’assignatura de Taller de Projectes de 5è curs a l’Escola d’Arquitectura de La Salle (U.R.L).

A l’any 1997 juntament amb Aurora Fernández, creen la societat  Ricard Mercadé / Aurora Fernández Arquitectes S.L.

La Trajectòria professional  de l’estudi avarca diversos àmbits : hotels, habitatges públics i privats, equipaments d’oci, culturals, sanitaris, etc.

Entre les obres més significatives destaquen:

Any 1997 – 1er premi concurs internacional Estació telecabina i equipament comercial a Encamp.

Any 1998 – Rehabilitació de Palaus Gòtics al c/ Lledó núm 4-6 de Barcelona.

Any 1999 – Hotel de 154 habitacions  a l’Avinguda Diagonal de Barcelona.

Any 2000 – Diversos projectes hospitalaris: Clínica Zénit a Vila-Seca, centre mèdic a la Gran Via de Barcelona, etc…

Any 2001 – 1er premi Concurs internacional Projecte de remodelació urbana de La Massana que inclou diversos projectes: Estació d’arribada i sortida del telecabina, urbanització, aparcament per 600 vehicles, biblioteca, escola d’art, ludoteca, teatre i edifici multifuncional.

Any 2002 – Remodelació i ampliació del Centre Comercial Maremàgnum.

Any 2003 -  1er premi Concurs Projecte de centre cultural i ordenació de l’entorn a Malgrat de Mar.

Any 2004 – 1er premi  Concurs restringit  Rehabilitació per a hotel de luxe, de l’edifici  Winterthur de la Plaça Francesc Macià de Barcelona.

Any 2005 –

- Tres torres d’habitatges a la Plaça Europa d’Hospitalet de Llobregat.

- Projecte d’Hotel-Resort a l’illa de Vieques a Puerto Rico.

- Projecte de remodelació de l’edifici de la Mútua Madrileña per a nou ús d’Hotel de luxe al c/ Almagro de Madrid

Any 2007 –

- 1er premi Concurs Projecte de remodelació de la Casa de Cultura de Girona.

- 1er premi Concurs Projecte d’Unitat Polivalent Psiquiàtrica i Residencial al Parc Sanitari Pere   Virgili de Barcelona.

Any 2008 – 1er premi concurs remodelació i ampliació de l’Ajuntament de Palafrugell, Girona.

Ricard Mercadé i Rogel en la jornada Rehabilitació, renovació i manteniment, un oportunitat enmig de la crisi

Programa jornada Rehabilitació, renovació i manteniment, una oportunitat enmig de la crisi

Llicenciat en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per l’Universitat de Barcelona (UB). La seva activitat professional, que s’inicia l’any 1972, s’ha desenvolupat en el món empresarial i a l’entorn del sector de la construcció.

President de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya des del 1993. Reelegit al juliol de 2009 per un nou període de 4 anys.

Des del 1999, membre de la Junta Directiva i del Comitè Executiu del Foment del Treball Nacional. Actualment, presideix la Comissió d’Infraestructures (Foment Infraestructures) d’aquesta institució.

Vicepresident, pel grup d’organitzacions territorials, de la “Confederación Nacional de la Construcción”

Membre de la Comissió de Política Econòmica i de la Comissió d’Infraestructures de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Membre de la Societat Catalana d’Economia i de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filials de l’Institut d’Estudis Catalans; del Cercle d’Economia; de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Associació Catalana d’Economia Regional.

Ha publicat diversos articles en diferents medis de comunicació general i especialitzada, donat conferències i participat en cursos de postgrau de l’UPC.

Programa jornada Rehabilitació, renovació i manteniment, una oportunitat enmig de la crisi