Les millores que els criteris ecològics aporten a l’arquitectura van centrar una nova jornada de la plataforma professional del COAC

De l’estudi de l’ecologia, és a dir, del funcionament dels ecosistemes que conformen el planeta, se’n deriven múltiples coneixements que contribueixen a assolir una construcció, una arquitectura més eficient i més neta energèticament. És el plus ecològic, un concepte que va ser l’eix de la quarta jornada impulsada des de la plataforma professional del COAC Sector Arquitectura, desenvolupada el passat 18 de març a la sala d’actes de la seu barcelonina del Col·legi a plaça Nova.

En la presentació de la sessió, el degà en funcions del COAC, Lluís Comerón, va destacar el treball dels arquitectes per incorporar criteris de sosteniblitat al seus projectes com a exemple de les aportacions positives a un sector “criminalitzat i simplificat” des de fa un temps. Aquests factors positius són, d’altra banda, els únics amb els quals s’ha d’assolir un futur per al sector.

A continuació, Núria Pedrals, directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de la Generalitat, va definir com a binomis inseparables conceptes com ara qualitat constructiva i sostenibilitat o competitivitat i qualitat ecològica, que han d’obrir un camí que tot just s’inicia al nostre país. En aquest trajecte una fita important pot ser la definició d’un segell europeu de qualitat de l’edificació, en el qual ja s’està treballant.

L’arquitecte i president de l’agrupació AuS, Toni Solanas va tancar el primer bloc de la jornada reivindicant la necessitat d’atendre a d’altres indicadors més enllà del PIB, com ara la petjada ecològica. En aquest àmbit és on l’ecologia pot prestar un servei irrenunciable a l’arquitectura, “aportant-nos la necessitat de conèixer molt millor la realitat a través d’unes característiques físiques que es poden mesurar. Aquestes eines ha d’ajudar, finalment a la transformació del sector de la construcció en base a una reducció de la demanda.

El plus, exemplificat

Coque Claret, sotsdirector de l’ETSAV, va obrir el segon bloc de la sessió, dedicat a mostrar un seguit d’exemples tangibles d’allò que pot aportar el plus ecològic a un projecte edificatori. Va resumir alguns dels aspectes més destacables del concurs de la nova residència d’estudiants al campus de l’ETSAV, singular ja des de la seva convocatòria, on es plantejaven requeriments concrets lligats a la sostenibilitat i que va adjudicar primer l’explotador de l’equipament que el guanyador del concurs arquitectònic. Finalment, AE Arquitectes es va portar el concurs amb una proposta que integrava la residència en el conjunt del campus, aprofitant al màxim la seva sinèrgia d’usos. La construcció de l’edifici és a punt d’iniciar-se, fet que aportarà a l’ETSAV un equipament que més enllà de la seva primera funcionalitat “servirà molts anys com a element de docència”.

L’arquitecte Gerardo Wadel, integrant de Societat Orgànica, auditora ambiental, va presentar les rehabilitacions d’un hotel i d’ un edifici d’habitatges a la platja de Palma de Mallorca, que han d’actuar com a prova pilot d’un programa més ambiciós de rehablitació sostenible dels edificis d’aquesta zona de l’illa. L’objectiu era determinar les actuacions necessàries per assolir una reducció d’un 50 per cent en el consum energètic, d’aigua, materials i emissions de CO2, així com en la producció de residus. L’experiència es va saldar amb la consecució dels objectius fixats a escala del cicle de vida dels edificis, tot i que també fa fer pales la necessitat de continuar la recerca de procediments més eficients durant l’ús de l’edifici, a partir de la millora en la gestió dels sistemes tècnics de l’edifici.

Xavier Ferrés, arquitecte i consultor de façanes va tancar aquest segon bloc parant atenció en el paper clau que juga la pell dels edificis a l’hora d’estalviar energia. A partir de diferents exemples pràctics, va remarcar com la rehabilitació de les façanes esdevé una eina valuosa per reduir els costos de manteniment del conjunt de l’edifici. Dos terceres parts dels edificis d’oficines europees tenen problemes de consum, va assegurar, i, per tant, “s’han de plantejar les rehabilitacions per sistema, integrant clients i usuaris, fent totes les proves i assaigs necessaris per reduir la incertesa i assegurar un ús correcte de l’envolvent”.

Sobre agents i eines sostenibles

Ramon Tella, conseller delegat de la Gestora de Runes de la Construcció SA (GRC) va ser l’encarregat d’obrir la tercera part de la jornada, reservada als agents i a les eines en el camp de la sostenibilitat. La tasca de gestió i el reciclatge dels residus de la construcció i demolició que porta a terme aquesta entitat des de 1994 va centrar la seva intervenció. Les solucions de reciclatge són avui diverses i estan testades, va subratllar, “el que vol dir que la millora ambiental immediata només depèn d’un canvi d’opció en com fer les coses per part dels agents del sector. Una de les línies en les quals treballa la Gestora és la promoció de l’ús de l’àrid reciclat –en detriment de l’àrid gruixut- en la producció de formigó no estructural.

Un bon exemple d’aquesta necessària presa de consciència és la Casa Kyoto, un habitatge unifamiliar dissenyat per l’equip d’arquitectes Pich-Aguilera i que es defineix com a pensat, dissenyat i construït atenent a criteris bioclimàtics i de sostenibilitat. L’arquitecta Teresa Batlle, sòcia del despatx esmentat, va detallar alguns dels trets clau d’un habitatge que, comercialitzat per Prefabricats Pujol, ja compta amb unitats construïdes a Torre Serona (Lleida). Sistemes d’estalvi d’aigua, d’electricitat i materials prefabricats i reutilitzables constitueixen la columna vertebral  d’una iniciativa que uneix dos conceptes bàsics com són sostenibilitat i industrialització.

Les tres darreres intervencions de la jornada es van centrar en l’explicació d’algunes de les eines que poden ser útils per fer visible el plus ecològic en els projectes. Albert Sagrera, arquitecte i coautor del manual d’ecogestió La qualitat ambiental als edificis, juntament amb Albert Cuchí, Fabián López i Gerardo Wadel i editat per la Generalitat, va explicar un manual que pretén ser “una eina de suport metodològic, molt gràfica, amb exemples de projecte, obra i ús d’un edifici”.

Felip Pich Aguilera, president del Green Building Council Espanya (GBCE) es va referir al projecte de creació de VERDE, un segell de qualitat ambiental espanyol que parli un “idioma” propi, generat des de la cultura mediterrània i diferenciat d’altres marques amb voluntat d’esdevenir eines d’avaluació mediambiental, però des d’una òptica més anglosaxona. A continuació, l’arquitecta Chiara Monterotti va entrar una mica més en profunditat en l’estructura de VERDE, dividit en dos mòduls que permeten, d’una banda, la certificació de l’edifici segons diverses àrees temàtiques; de l’emplaçament i, d’altra disposar d’una ajuda per al disseny de l’edifici.

(Síntesis de la revista INDE)

Video de la Jornada El Plus Ecològic