Perfil Equip Arquitectura Pich-Aguilera

Programa jornada El Plus Ecològic

Programa jornada El Plus Ecològic

El programa establece actuaciones urbanísticas y de edificación en el tejido urbano de Platja de Palma que, en estos momentos, se encuentran en fase de anteproyecto. Entre ellas se han realizado dos estudios de rehabilitación, basados en edificios piloto de hotel y vivienda plurifamiliar, que han permitido definir una metodología de actuación y verificar el cumplimiento de los objetivos ambientales, dentro de unos costes de actuación similares a los de la rehabilitación convencional.

El próximo paso es la extensión del modelo de rehabilitación a la mayor cantidad posible de actuaciones de rehabilitación.

Perfil de Gerardo Wadel

Programa El Plus Ecológico

Aquest llibre pretén esdevenir una eina pels diferents participants del procés edificatori que defineixi què és la qualitat ambiental dels edificis i com s’integra i es mesura en les diferents etapes d’aquest procés, des de que es pensa en la promoció fins a que s’enderroca, amb casos d’estudi concrets i amb exemples d’altres eines parcials.

Perfil de Xavier Ferrés Padró

Programa jornada El Plus Ecològic

Perfil de Coque Claret Martí

Programa jornada El Plus Ecològic

De l’estudi de l’ecologia, és a dir, del funcionament dels ecosistemes que conformen el planeta, se’n deriven múltiples coneixements que contribueixen a assolir una construcció, una arquitectura més eficient i més neta energèticament. És el plus ecològic, un concepte que va ser l’eix de la quarta jornada impulsada des de la plataforma professional del COAC Sector Arquitectura, desenvolupada el passat 18 de març a la sala d’actes de la seu barcelonina del Col·legi a plaça Nova.

En la presentació de la sessió, el degà en funcions del COAC, Lluís Comerón, va destacar el treball dels arquitectes per incorporar criteris de sosteniblitat al seus projectes com a exemple de les aportacions positives a un sector “criminalitzat i simplificat” des de fa un temps. Aquests factors positius són, d’altra banda, els únics amb els quals s’ha d’assolir un futur per al sector.

A continuació, Núria Pedrals, directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de la Generalitat, va definir com a binomis inseparables conceptes com ara qualitat constructiva i sostenibilitat o competitivitat i qualitat ecològica, que han d’obrir un camí que tot just s’inicia al nostre país. En aquest trajecte una fita important pot ser la definició d’un segell europeu de qualitat de l’edificació, en el qual ja s’està treballant.

L’arquitecte i president de l’agrupació AuS, Toni Solanas va tancar el primer bloc de la jornada reivindicant la necessitat d’atendre a d’altres indicadors més enllà del PIB, com ara la petjada ecològica. En aquest àmbit és on l’ecologia pot prestar un servei irrenunciable a l’arquitectura, “aportant-nos la necessitat de conèixer molt millor la realitat a través d’unes característiques físiques que es poden mesurar. Aquestes eines ha d’ajudar, finalment a la transformació del sector de la construcció en base a una reducció de la demanda.

El plus, exemplificat

Coque Claret, sotsdirector de l’ETSAV, va obrir el segon bloc de la sessió, dedicat a mostrar un seguit d’exemples tangibles d’allò que pot aportar el plus ecològic a un projecte edificatori. Va resumir alguns dels aspectes més destacables del concurs de la nova residència d’estudiants al campus de l’ETSAV, singular ja des de la seva convocatòria, on es plantejaven requeriments concrets lligats a la sostenibilitat i que va adjudicar primer l’explotador de l’equipament que el guanyador del concurs arquitectònic. Finalment, AE Arquitectes es va portar el concurs amb una proposta que integrava la residència en el conjunt del campus, aprofitant al màxim la seva sinèrgia d’usos. La construcció de l’edifici és a punt d’iniciar-se, fet que aportarà a l’ETSAV un equipament que més enllà de la seva primera funcionalitat “servirà molts anys com a element de docència”.

L’arquitecte Gerardo Wadel, integrant de Societat Orgànica, auditora ambiental, va presentar les rehabilitacions d’un hotel i d’ un edifici d’habitatges a la platja de Palma de Mallorca, que han d’actuar com a prova pilot d’un programa més ambiciós de rehablitació sostenible dels edificis d’aquesta zona de l’illa. L’objectiu era determinar les actuacions necessàries per assolir una reducció d’un 50 per cent en el consum energètic, d’aigua, materials i emissions de CO2, així com en la producció de residus. L’experiència es va saldar amb la consecució dels objectius fixats a escala del cicle de vida dels edificis, tot i que també fa fer pales la necessitat de continuar la recerca de procediments més eficients durant l’ús de l’edifici, a partir de la millora en la gestió dels sistemes tècnics de l’edifici.

Xavier Ferrés, arquitecte i consultor de façanes va tancar aquest segon bloc parant atenció en el paper clau que juga la pell dels edificis a l’hora d’estalviar energia. A partir de diferents exemples pràctics, va remarcar com la rehabilitació de les façanes esdevé una eina valuosa per reduir els costos de manteniment del conjunt de l’edifici. Dos terceres parts dels edificis d’oficines europees tenen problemes de consum, va assegurar, i, per tant, “s’han de plantejar les rehabilitacions per sistema, integrant clients i usuaris, fent totes les proves i assaigs necessaris per reduir la incertesa i assegurar un ús correcte de l’envolvent”.

Sobre agents i eines sostenibles

Ramon Tella, conseller delegat de la Gestora de Runes de la Construcció SA (GRC) va ser l’encarregat d’obrir la tercera part de la jornada, reservada als agents i a les eines en el camp de la sostenibilitat. La tasca de gestió i el reciclatge dels residus de la construcció i demolició que porta a terme aquesta entitat des de 1994 va centrar la seva intervenció. Les solucions de reciclatge són avui diverses i estan testades, va subratllar, “el que vol dir que la millora ambiental immediata només depèn d’un canvi d’opció en com fer les coses per part dels agents del sector. Una de les línies en les quals treballa la Gestora és la promoció de l’ús de l’àrid reciclat –en detriment de l’àrid gruixut- en la producció de formigó no estructural.

Un bon exemple d’aquesta necessària presa de consciència és la Casa Kyoto, un habitatge unifamiliar dissenyat per l’equip d’arquitectes Pich-Aguilera i que es defineix com a pensat, dissenyat i construït atenent a criteris bioclimàtics i de sostenibilitat. L’arquitecta Teresa Batlle, sòcia del despatx esmentat, va detallar alguns dels trets clau d’un habitatge que, comercialitzat per Prefabricats Pujol, ja compta amb unitats construïdes a Torre Serona (Lleida). Sistemes d’estalvi d’aigua, d’electricitat i materials prefabricats i reutilitzables constitueixen la columna vertebral  d’una iniciativa que uneix dos conceptes bàsics com són sostenibilitat i industrialització.

Les tres darreres intervencions de la jornada es van centrar en l’explicació d’algunes de les eines que poden ser útils per fer visible el plus ecològic en els projectes. Albert Sagrera, arquitecte i coautor del manual d’ecogestió La qualitat ambiental als edificis, juntament amb Albert Cuchí, Fabián López i Gerardo Wadel i editat per la Generalitat, va explicar un manual que pretén ser “una eina de suport metodològic, molt gràfica, amb exemples de projecte, obra i ús d’un edifici”.

Felip Pich Aguilera, president del Green Building Council Espanya (GBCE) es va referir al projecte de creació de VERDE, un segell de qualitat ambiental espanyol que parli un “idioma” propi, generat des de la cultura mediterrània i diferenciat d’altres marques amb voluntat d’esdevenir eines d’avaluació mediambiental, però des d’una òptica més anglosaxona. A continuació, l’arquitecta Chiara Monterotti va entrar una mica més en profunditat en l’estructura de VERDE, dividit en dos mòduls que permeten, d’una banda, la certificació de l’edifici segons diverses àrees temàtiques; de l’emplaçament i, d’altra disposar d’una ajuda per al disseny de l’edifici.

(Síntesis de la revista INDE)

Video de la Jornada El Plus Ecològic

ARQUITECTO. Consultor de Fachadas

Nacido en Barcelona, España en 1957.

• Arquitecto Superior. Escola Arquitectura Vallés, de la Universitat Politécnica de Catalunya. Especialidad Edificación.
• En la actualidad, desde 2007 es Socio-Director de la consultoría especializada en fachadas ligeras, Ferrés Arquitectos y Consultores, http://www.ferresarquitectos.com, también es Director técnico de la consultoría de iluminación arquitectónica Anoche, http://www.anoche.eu
• Desde 1987 a 1997 Director Técnico, de proyectos y obras de Biosca Fachadas Ligeras S.A. de Barcelona.
• Desde 1997 a 2006, Director Técnico Biosca & Botey Arquitectura.
• Desde 1982, es profesor de Dibujo y de Tecnología de la Escola Massana, Instituto Municipal Educación de Barcelona. Adscrito a la Universidad Autónoma de Barcelona.
• Desde 2007, Asesor Académico y profesor del “Master de arquitectura de fachadas ligeras”. En la Escuela de arquitectura de San Sebastián, Universidad País Vasco y Cidemco. y Profesor del Master de Colective Housing en UP Madrid y de Tecnología en la UPC en los cursos 2007 a 2010.
• Desde 1990, conferenciante invitado en las Escuelas de Arquitectura, Escuelas Profesionales del Colegio de Arquitectos y en Colegios de Arquitectos Técnicos y Aparejadores de Catalunya, Madrid, La Coruña, Málaga, Palma de Mallorca, Sevilla, Vigo, Zaragoza y Buenos Aires, y ponente en Congresos de Fachadas Ligeras, Construmat de Barcelona, Veteco de Madrid y Concreta de Oporto.
• Desde 2002, “Soci Adherit” en la ACE, “Associació de Consultors de Estructures”
• Miembro fundador del EFN, European Network Facade. Asociación de Master de Arquitect. de fachadas ligeras impartidos en las Univ. de San Sebastián (E), Detmold (GE), Delf (NL), Bath (UK) y Luzern (CH)
• Ha publicado artículos técnicos y de construcción de fachadas ligeras, de las obras realizadas, así como diferentes trabajos de investigación en Tectónica, Quaderns, Experimenta, Baumeister, Detail, INDE, Novoperfil, Vitrea, Constructiva, Experimenta, Montajes e Instalaciones, Infodomus etc..
• Ha colaborado en la redacción de los manuales de producto “Muros Cortina” y “Ventanas”, publicados por AENOR-ASEFAVE.
• Ha coordinado y realizado trabajos de investigación del comportamiento energético y lumínico de las fachadas en colaboración con la U.P.C. y Univ. Zaragoza y ”Green Glass Facades”, con departamentos de investigación de Universidades de la CEEuropea y del comportamiento de Fachadas MF de doble piel”.
• Como constructor y como consultor, ha colaborado en la concepción y desarrollo de las fachadas de más de 200 proyectos, y en la construcción y dirección de obra de más de 150 edificios, entre otros con:

Agence TER y Colomer-Dumont de París: Edificios centro de arte y tecnología y Mediateca en Zaragoza. Alonso & Balaguer: Centro Médico CIMA Barcelona, Torres de viviendas 14, 15 y 16 y Torre 22 de oficinas en Plaza Europa de l’Hospitalet, Barcelona. Araujo-Berned-Vidal: Hospital Infanta Leonor en Vallecas, Madrid. Arte-Charpentier y Map Architects: World Trade Center de Cornellà en Barcelona. Ateliers Jean Nouvel y Ribas, Ribas: Catalonia Hotel, City Metropolitana en L’Hospitalet de Barcelona, Edificios de viviendas Life Marina Ibiza. Ateliers Jean Nouvel y b-720 arquitectos-Fermín Vázquez: Torre Agbar y Parc Central de Barcelona. Batlle i Roig: Sede Central del RACC en Barcelona, Edificios de oficinas Interface y Sede de la CMT en 22@ en Barcelona. b-720 arquitectos-Fermín Vázquez: Edificios de viviendas Espais Promocions inmobiliàries, en Plaza Europa de l’Hospitalet, Hospital Ernest Lluch en Barcelona. b-720 arquitectos-Fermín Vázquez y David Chipperfield: Ciudad de la Justicia de Catalunya en l’Hospitalet, Barcelona. Eduard Gascón-TAC Arquitectes: Edificios de oficinas Diagonal 682, Torrre LLacuna, UA2, Atria o Cambra de Comerç de Barcelona, San Joan Nord en Sant Cugat del Vallés y Estación Sagrera Alta Velocidad de Barcelona. Estudio Lamela: Edificios de oficinas Genova 27, Cristalia, Ebrosa, Sede de John Deere, Pegaso City en Madrid, Edificio de oficinas ADE en Valladolid, 10 edificios de oficinas en el parque empresarial del Complejo Post Expo de Zaragoza, Estadio Santiago Bernabéu en Madrid. Estudio Lamela-Richard Rogers: Terminal 4 del Aeropuerto de Madrid Barajas. Fargas & Assoc.: Edificios de oficinas en Paseo de Gràcia 9, Diagonal 640 de Barcelona. Herzog & de Meuron: Edificio del Forum 2004 en Barcelona. Josep Lluis Mateo-MAP Architects: Centro Int. de Convenciones, Hotel AC Forum 2004, Oficinas de CZF Forum en Barcelona y Hospital Trueta de Girona. LOG Architetcts-Jean Pierre Bouanha: Hotel y Centro Balneoterapia en Paris, Ministerio Economía en Centro-Africa. MBM Arquitectes: Sede RBA Ediciones, Disseny HUBB en 22@Barcelona. Ortiz-León: Edificios de oficinas Via Augusta Ganduxer en Barcelona y Sede de Sanitas en Madrid. Patrick Genard: Edificio Mediacomplex en San Joan Despi, Barcelona, Hotel Sofitel en Casablanca, edificios de oficinas Barajas 2 de Madrid. Patrick Genard y Carlos Ferrater: Edificio Mediapro en 22@ de Barcelona.

Toyo Ito y b-720 arquitectos-Fermín Vázquez: Edificio de Oficinas y Hotel Torres Porta Fira de  l`Hospitalet de Barcelona. ZAHA Hadid Architects: Edificio de oficinas Spiralling Tower en 22@ Barcelona.

Xavier Ferrés Padró en la jornada El Plus Ecològic

Programa jornada El Plus Ecològic

Formació acadèmica a l’ETSAB i a l’ETSAV

Formació professional a l’estudi de Lluis M. Vidal i Arderiu, arquitecte.

Soci fundador d’H.T.T. Arquitectes SCP. 1987-2002

Despatx professional independent  amb Daniel Calatayud Soweine 2004-

Professor associat de l’àrea de Construcció i Materials a  l’ETSA La Salle de l’URL a Barcelona. 1998-2007

Professor  i coordinador del Màster de Disseny d’Interiors de la Fundació Politècnica UPC.  2003-

Professor associat del Departament de Projectes a l’ETSAV de la UPC. Coordinació del taller de projectes TAP IV. 2004-

Altres activitats docents a Elisava, Escola BAU, Postgrau d’Arquitectura de Muntanya de la UPC,etc

Codirector del projecte de recerca PAuS (Plataforma d’Arquitectura i Sostenibilitat)a l’ETSAV. 2006-

Actualment sotsdirector adjunt a direcció de l’Escola Superior d’Arquitectura del Vallès.

Membre fundador  de l’agrupació AuS (Arquitectura i Sostenibilitat) del COAC.

Viu i treballa a Sant Cugat del Vallés.

Sant Cugat del Vallés , març de 2010.

Coque Claret Martí en la jornada El Plus Ecològic

Programa jornada El Plus Ecològic